Després que SuperCoop Manresa presentés la proposta per optar a l’espat del Puigmercadal, des del programa La Central, d’Ona Bages, van voler entresvistar-nos. En aquest enllaç podeu escoltar l’àudio de l’entrevista. I aquí teniu el text complet amb la transcripció.
És l’hora de l’entrevista. Tot just fa uns mesos vam saber que l’ajuntament de Manresa licitaria un local de gairebé 300 m2 per posar-hi un supermercat cooperatiu. Doncs bé, Supercoop Manresa ja ha presentat la seva proposta. Tot i això, a més a més, ja fa un any vam poder parlar aquí a La Central sobre aquest projecte Supercoop Manresa amb la Laura Escalé, per veure com havien seguit els primers dos anys de vida de Supercoop. Avui a l’entrevista ho podrem ampliar tot plegat i veurem també com ha sigut aquesta proposta que han posat sobre la taula a l’ajuntament en aquesta licitació amb Alba Rojas, sòcia de consum del supermercat cooperatiu.
Ja heu presentat la proposta per portar Supercoop al mercat Puigmercadal, ens pot explicar una mica a grans pinzellades com és la proposta?
Aquesta proposta és per gestionar el supermercat cooperatiu i participatiu i ubicar-lo al mercat de Puigmercadal que per nosaltres és un emplaçament clau a l’hora de desenvolupar el projecte. Dins d’un mercat municipal on, sent una aposta com a centre de consum de producte local, també és una aposta de supermercat cooperatiu en un barri i un entorn comercial que té la capacitat de dinamitzar, créixer i generar comunitat. Aquest últim és un plus que té aquest projecte al nostre entendre.
Parlant de l’emplaçament, esperàveu que fos aquest l’emplaçament on proposàveu ubicar el supermercat cooperatiu? Entenc que ha estat una bona notícia, com ho vau viure?
La veritat és que vam saber projectar la idea dins del mercat Puigmercadal, tot i que no ens vam estar de buscar altres posibles ubicacions. Ens sembla que és un projecte de col·laboració comunitària molt interessant i, per tant, emplaçar-ho en un espai municipal ens semblava que era la manera més justa i òptima. De fet tot es remunta a unes converses amb l’ajuntament de Manresa, un cop es remunicipalitza la gestió.
Però els tempos han anat molt lents, unes eleccions entremig, tràmits i terminis llargs i encara amb els dubtes de si serem la proposta escollida i de si se’ns concedirà aquest espai. Nosaltres ho hem fet amb la màxima il·lusió i entenem que no només oferim el fet de gestionar una superfície comercial, sinó també generar i dinamitzar comunitat, la qual ha guanyat importància en aquests temps que corren.
Un projecte, a més, que neix del 2017. Tot i això, no us vau constituir com a cooperativa fins al 2019, quins passos veu seguir fins a constituir el supermercat com a cooperativa el 2019?
Podem dir que és un projecte que es cou a foc lent. D’entrada saber si tindrà l’interès suficient i la força humana suficient i el muscle suficient per a poder començar a dissenyar aquest projecte. Per això es va fer una projecció del documental d’un supermercat cooperatiu que existeix a Brooklyn (Park Slope Food Coop) que va ser la flama que va encendre aquest foc i que s’ha anat coent durant aquest temps. Llavors hi ha hagut un grup inicial d’unes 10 o 15 persones que vam anar desenvolupant una mica la idea. Vam tenir la sort que a través de mengemBages vam poder accedir a una subvenció per poder contractar una part tècnica, i així desenvolupar tot el que era la idea de negoci, pla de viabilitat, pla de màrqueting… També vam tenir la sort de poder-nos assessorar amb la mateixa persona que estava assessorant els projectes de supermercat cooperatius de Madrid, en tema d’espai, infraestructura, tipologia de producte… i així fent créixer de mica en mica aquest nucli impulsor amb més persones i anar sumant sòcies al supermercat.
El punt d’inflexió es té en el moment en què ens constituïm com a cooperativa, ja que havíem de licitar un espai i fer una constitució de socis i sòcies tan important per nosaltres perquè el projecte sigui viable i una realitat.
Supercoop Madrid també fa servir el mateix nom. Hi ha alguna relació entre supermercats o és una casualitat?
Tenim relació. De fet n’hi ha uns quants. A França ja n’hi ha que funcionen, a Madrid se n’estan projectant dos, a Barcelona un altre, al Maresme també están treballant per obrir-ne un, a la Garrotxa en petit format… És a dir, és un projecte que està sumant i fa sumar i fer un salt d’escala per arribar a un públic més ampli.
Tornant a la pregunta, la paraula Supercoop defineix molt bé el que som i l’hem anat utilitzant tots els nuclis que hem estat treballant en aquesta idea. A més a més, tenim vinculació amb Madrid, de fet els hi enviem projectes que s’estan engegant arreu de l’estat espanyol que hem anat a veure per traspassar informació que ajuda alhora a desenvolupar la idea.
Entenc que en alguns aspectes, [Supercoop Madrid i altres projectes] estan més avançats que vosaltres i alguns aspectes estan una mica per darrere i això de compartir informació us fa caminar sobre segur alhora de no cometre els mateixos errors.
Sí, hi ha un factor territorial molt important aquí. Cada lloc ho viu d’una manera diferent, per exemple, a Manresa i al Bages no tenim el mateix nucli de població que pot tenir Barcelona o Madrid, però així i tot estem en un territori important. La Catalunya central s’ha sensibilitzat molt amb projectes sostenibles; hi ha molts municipis que aposten per això, hi ha una xarxa per la sobirania alimentària que treballa dins la Catalunya central, oferint una varietat de productes i productors. Per tant, pensem que tenim un avantatge competitiu en aquest aspecte mentre que altres nuclis urbans podrien no disposar-ne. I això és amb el que volem jugar i per això ens hi hem llençat i tenim l’esperança de ser les persones necessàries per tirar això endavant.
Parlant d’aquesta captació de socis, tornem a situar-nos a finals de l’any passat on engegueu l’objectiu 700 socis per poder tirar el supermercat endavant. Ara mateix sou 457 socis, com és que l’objectiu és arribar als 700? També, teniu pensat arribar als 1200 si tot funciona bé. Com s’han calculat aquestes xifres i perquè són les xifres clau?
Ara som 457 persones que han pagat la quota de soci i 500 més que s’han interessat pel projecte. Aquestes són les xifres que ens defineixen el model de negoci. Aquest és un projecte que requereix un compromís de compra, per tant, necessitem aquestes 700 sòcies per treballar en aquesta idea de preus justos, i així poder pagar un preu just als productors, però alhora que els socis de consum puguin gaudir d’uns preus justos. Per tant, això requereix un volum gran de socis, el qual participarà activament en la gestió en la pròpia sociocràcia del supermercat.
Aquest és el tret característic del nostre projecte: els socis som els mateixos propietaris que farem part de la feina (també hi haurà una part professionalitzada) i això fa que hi hagi una estructura de costos més simple per poder-ho fer funcionar i dinamitzar de manera correcta. La nostra voluntat de generar comunitat i el coixí econòmic són els que ens fan decidir una mica aquesta xifra. Entenem que per començar la xifra ideal són aquests 700, però perquè el supermercat sigui fort i tingui un funcionament orgànic i pugui perdurar en el temps, hem d’arribar a aquest 1200 com més aviat millor. Sabem que no és un repte senzill, però si fos senzill seria fàcil i ja ho tindríem muntat.
És important tenir la possibilitat de generar alternatives, i aquesta en concret ha generat molta expectació i per tant, amb la il·lusió de sumar molta gent que vulgui compartir aquest espai alimentari.
Que cal per ser soci?
Cal tenir clar que això és un projecte comunitari i que, per tant, hi ha una part de responsabilitat compartida, on es demana una participació de 3 hores cada 4 setmanes en algunes de les tasques del supermercat (de les quals, algunes seran presencials, mentre que d’altres no) i pagar l’alta com a soci, que són 50 euros.
Un cop explicada aquesta part professionalitzada que faran els socis, entenc que com més socis hi hagi menys feina tindrà tothom. Però, com funciona un supermercat cooperatiu?
Hi ha una part que és la pròpia i operativa del supermercat on pretenem que hi hagi una part professionalitzada (control de torns, gestió de compres, control del supermercat…), però també hi trobem dinàmiques que es duran a terme per les persones sòcies (repostar, cobrar a la caixa, com a persona que acompanya a qui ho necessiti). Per tant, pretenem organitzar diferents grups de persones en funció de les necessitats o de les voluntats de cadascú per tal de desenvolupar la dinàmica global del supermercat. Aquests nuclis de treball seran un espai per generar comunitat i compartir entre veïns i veïnes.
També hi haurà formació del funcionament, la manipulació d’aliments, etc. És a dir, tot i ser un projecte sense ànim de lucre, tenim una estructura interna i no deixem de ser un projecte empresarial i, per tant, hem de complir amb totes les normes establertes. Però el nostre model es basa en la sociocràcia, per tant, hi ha tota la part de coordinació on ja trobem alguns cercles constituïts. Cada un s’enfoca en una de les diferents tasques on les persones sòcies ja s’hi poden involucrar. Ara ja som una quarantena de persones que estem treballant en els diferents cercles on ens anem dividint les diferents tasques i que ens anirem rotant a mesura que la resta de socis s’hi involucrin. Ara mateix tenim el cercle de comunicació, operacions (subcercles de compres i informàtica), comunitat (on es preveu l’acollida i benvinguda de socis, circulació d’informació), hi ha un cercle coordinador de totes les àrees per fer circular la informació en la presa de decisions… és a dir, és tot un entramat innovador, participatiu, viu i canviant.
Pels diferents cercles has explicat que tothom pot tenir un lloc a l’hora de col·laborar, no només amb les 3 h hores sinó també amb la presa de decisions.
Aquesta és la idea, crear un lloc on tothom se senti còmode i pugui aportar el seu granet de sorra en el projecte.
És un projecte que pensava obrir portes aquest mateix 2020. M’agradaria demanar-li si la Covid-19 ha tocat una mica els plans que teníeu per Supercoop.
Sí, la Covid-19 i la burocràcia administrativa, les dues coses juntes. La nostra intenció era obrir l’any passat, era la idea que vam projectar inicialment, però amb les eleccions entremig i els canvis burocràtics i administratius per poder sol·licitar l’espai ens han fet endarrerir aquesta obertura. Per altra banda, la Covid-19 ho ha aturat bastant tot, perquè el decret llei del 14 de març va fer que quedessin aturats tots els processos de licitació, totes les subvencions, tots els òrgans públics de l’estat Espanyol i per tant, ens va quedar suspès el concurs.
Per sort es va tornar a activar i aquesta setmana ens diran si ha guanyat la nostra proposta i els resultats finals i poguem entrar al ple municipal del mes de juny, on s’acabarà d’aprovar la concessió del supermercat. I de cara al juliol hi ha mesures segur.
Des del meu punt de vista (i a nivell personal) és un èxit, hi ha quasi 500 persones inscrites en un supermercat que encara ha d’obrir. Per tant, que gairebé 500 persones hagin mostrat interès en aquesta idea de supermercat fa pensar que podem arribar a l’objectiu, perquè tot i no tenir encara un espai físic segur, hem pogut demostrar que això pot funcionar.
A més, anem amb exemples en funcionament i supermercat d’altres regions i països mostrant que així pot funcionar, tot i que amb unes dinàmiques diferents, expectant i amb ganes d’adaptar-nos a les circumstàncies que vagin venint.
Clar perquè ara que treu el tema de les proves, aquestes seran directament el funcionament de com vagi tot plegat quan obriu les portes o intentareu fer alguna prova pilot del funcionament durant els primers dies?
Ara hem fet la proposta d’obrir un punt de recollida per a productors locals al mercat que estem acabant de preparar i dissenyar i que serà la primera prova de què significa això de fer torns i poder compartir… La idea és poder fer assajos petits abans on l’estrena final serà amb l’obertura del supermercat.
Llavors la feina que queda per obrir és salvar aquests tràmits burocràtics que explica, els quals estan encarats per ser enllestits de cara el juny, l’altra és el fet de tenir l’espai condicionat i llest i aconseguir aquest nombre de socis (700) tot i que diu que ja hi ha quasi 500 persones interessades. M’agradaria demanar-li, què passaria si no s’arribés a aquesta xifra?
Doncs hauríem d’adequar el projecte a la xifra de socis que fóssim i mesurar la viabilitat de l’esforç que ens suposaria poder-lo engegar. Estem oberts a preparar-ho i pensar-ho però nosaltres preferim pensar que sí que hi arribarem. Un dels temes claus ara també serà el finançament, el fet de disposar dels diners per fer la inversió dins de l’espai, per comprar el gènere i equipar el supermercat.
Ara mateix estem dissenyant diferents campanyes de recaptació de capital per poder obtenir els diners necessaris per fer la inversió dins del supermercat i també partim del capital que han aportat les sòcies. Necessitem créixer perquè això comenci a funcionar.
Imagino que això també fa el projecte més palpable.
Exacte, el pots visibilitzar i ubicar-lo en un espai determinat. I actualment estem treballant amb això.
Per anar acabant m’agradaria demanar quin és el futur de Supercoop Manresa, un cop arribeu a l’objectiu de 700 socis, pogueu obrir les vostres portes i el supermercat estigui en funcionament. Aquest projecte cap a on vol anar? Hem parlat de dinamització social però llavors entenc que després d’obrir us quedareu una mica amb les ganes de seguir fent feina. Entenc que no el projecte no acaba aquí. Quin és el futur de supercoop?
D’entrada, assolir aquest objectiu és una gran fita. Sí que és veritat que el projecte neix amb una voluntat de comunitat amb aquesta part de generar espais de comunitat, però també creant un impacte en l’economia local i anar apostant per sumar-nos a aquesta aposta per la sobirania alimentària enfocada al producte local. De fet, en l’època que ens trobem, creiem que aquest tipus de projecte té més sentit que mai i es demostra que si no apostem pel sector primari l’agroecologia i per la biodiversitat la natura reacciona, aquesta pot reaccionar mitjançant el desenvolupament infortuit de virus. Aquest és un espai natural i a ser cuidat mantenint el cicle de la natura i trobant temps per destinar-lo a projectes que tinguin un impacte positiu en el nostre entorn i en generar comunitat, sobretot ara que ens hem trobat sols i aïllats a casa. Per tant, el fet de crear i generar comunitat té més sentit que mai.
Seguint aquestes línies ideològiques anirem construint comunitat per fer realitat els diferents objectius que tenen un impacte positiu en l’entorn i les persones, els quals van més enllà de la transacció econòmica d’un supermercat a l’ús.
En aquest sentit i ja per acabar entenc que el supermercat no és només de Manresa, és a dir, que qualsevol persona del Bages hi pot anar. Ho dic per incentivar que altres persones dels municipis puguin formar part d’aquest projecte.
Exacte, la idea és que puguem oferir servei a tothom qui ho necessiti i després de detectar gent de tota la comarca interessada, tenim la voluntat de poder oferir servei perquè els grups es puguin mantenir en les seves poblacions i així poder fer compres conjuntes. Tot i que la part de distribució encara està per construir, tenim la voluntat de poder realitzar aquest servei gestionant-ho des de Manresa com a capital de comarca amb responsabilitat cap a la resta de territoris que conformen la nostra comarca o, fins i tot, estenent-nos per Catalunya Central, és a dir, de qui tingui ganes d’aproximar-se, conèixer el nostre projecte i participar-hi.
Doncs ara només queda incentivar a qui hagi escoltat l’entrevista i l’interessi el projecte. Només han d’entrar al web supercoopmanresa.cat, descobrir una mica més de fons aquest projecte i inscriure’s des de la pàgina web i agraïr que hagi passat per la central per actualitzar-nos de com està el projecte i desitjar-li també molta sort a SuperCoop ja que de ben segur que d’aquí poc ja obriu portes al PuigMercadal. Moltíssimes gràcies.
Transcripció: Gemma Sanjuan.
