Manresa i Barcelona tindran els dos primers supermercats cooperatius de Catalunya gestionats pels seus clients. I juntament amb dos més que també estan en procés de gestació a Madrid seran els primers d’aquest model que obriran a l’Estat espanyol. Els dos supermercats s’han presentat aquesta setmana, dimecres a Barcelona i dijous a Manresa. A Barcelona, a part de sòcies dels dos supermercats, també hi va participar Ada Parellada, cuinera del restaurant Semproniana, a qui van presentar com a «primera ambaixadora del supermercat cooperatiu».
- Els supermercats, sense ànim de lucre, tenen previst entrar en funcionament al llarg de l’any 2020
- Els socis de la cooperativa hi aportaran tres hores de treball voluntari al mes que permet abaratir els productes de qualitat i proximitat que s’hi vendran
- Els dos supermercats han obert aquesta setmana la campanya de captació de socis
Els dos supermercats de Manresa i Barcelona repliquen l’exitós model del Park Slope Foof Coop, obert el 1973 i que actualment agrupa gairebé 20.000 socis. A Europa també ja s’han començat a implantar, en ciutats com París, Montpeller o Brussel·les. En tots ells, com en el model que s’implantarà a Manresa i Barcelona, els socis treballen tres hores al mes en el projecte. Això permet reduir considerablement els costos i oferir uns preus molt més assequibles per a una alimentació de qualitat -preferiblement ecològica- i de proximitat que en altres models acaben o bé sent més cars o bé repercutint en una remuneració més baixa, sigui al productor o a les persones que treballen en l’establiment.
Els dos projectes s’han constituït durant el mes d’octubre -el dia 10 a Barcelona i el 15 a Manresa- com a cooperativa integral, que agrupa consumidors però també altres cooperatives que han apostat pel projecte i que també oferiran serveis al supermercat. En el cas de Barcelona, L’Economat Social de Sants i el Menjador Ca la Rosa de la Sagrera, i en el de Manresa, Frescoop-Mengem Bages i Cal Cases. Així mateix, més enllà dels socis consumidors i de serveis, hi ha la possibilitat de fer-se soci col·laborador per donar suport al projecte sense ser-ne consumidor ni fer-hi les hores de treball voluntari.
En tots dos casos, són cooperatives sense ànim de lucre, la qual cosa també possibilita poder oferir un preu més ajustat als socis. De fet, tal com va recalcar Nuria Vega, del Supermercat Cooperatiu i Participatiu de Barcelona, «el consumidor és propietari, treballador i client alhora». I és que la principal singularitat del model són les tres hores de treball voluntari que hi faran els socis consumidors. Això, més enllà de l’estalvi de costos que representa, tal com va emfatitzar Judith Saus, de Supercoop Manresa, té un component transformador, en tant que «experiència vivencial en participar del projecte». No només en la compra i el treball voluntari, sinó també formant part de la gestió del dia a dia del projecte i en el diàleg amb els productors, que s’intentarà que siguin el màxim de proximitat possible. De fet, com a mínim en el cas de Manresa, també es preveu implicar els productors en el projecte.
L’obertura d’aquests dos supermercats representarà un canvi d’escala respecte el que hi ha hagut fins ara en comerços agroecològics o de caràcter cooperatiu a Catalunya. La idea és que el consumidor pugui fer tota la seva compra en el supermercat, no només d’alimentació, sinó també de productes de la llar o d’higiene personal, per exemple. En l’àmbit alimentari, els dos supermercats recullen una rica tradició de grups de consum agroecològic, tant a Barcelona com a Manresa, amb els quals també es vol establir línies de col·laboració per no entrar en competència, ja que es considera que els dos models no són en absolut incompatibles.
Aquesta setmana ha començat la campanya de captació de socis
Els dos supermercats han obert aquesta setmana la seva campanya de captació de socis, ja que es considera primordial poder arribar a l’obertura (que Manresa calcula fer durant el segon trimestre de 2020 i Barcelona a finals d’any) amb una base social important. Per això ja està habilitada la possibilitat de fer-se soci a les pàgines web (foodcoopbcn.cat i supercoopmanresa.cat). A Manresa, aquest dissabte 30 de novembre al matí també es fa el que se n’ha anomenat l’acte fundacional a l’Espai de la Plana de l’Om, on es podrà fer-se soci presencialment.
La quota inicial que es paga a Manresa és de 50 euros, i a Barcelona, de 90. En cas que es deixi de ser soci, la quota es retorna. El pagament de la quota dona dret a la compra en el supermercat i a participar del dia a dia de la gestió del mateix, des de l’elecció dels productes fins a les activitats paral·leles relacionades amb el consum o les cures que s’hi té pensat organitzar en la línia que el projecte sigui una experiència que vagi més enllà de la compra. La idea a Manresa és poder obrir amb un mínim de 700 persones sòcies, i a Barcelona, prop d’un miler.
Cap dels dos supermercats té encara confirmat el lloc exacte on estarà ubicat. En el cas de Manresa el que ells anomenen com el «pla A» passa per presentar-se al concurs per gestionar una part del mercat municipal del Puigmercadal, que l’Ajuntament té previst convocar entre finals de 2019 i principis de 2020. Si no es guanyés el concurs, però, tenen pensats altres locals alternatius on ubicar-se.
A Barcelona s’estan estudiant diversos espais, de moment entre Sant Andreu i el Clot. A la presentació dels dos projectes que va fer-se dimecres a Barcelona hi va participar Ada Parellada, cuinera del restaurant Semproniana, i que s’ha caracteritzat en els últims anys per la introducció dels valors en el sector gastronòmic i del consum. Parellada va felicitar els dos projectes per no ocultar que es tracten d’un supermercat. «No hem de demonitzar les paraules, sinó en tot cas revisar els models, i aquest vostre basat en els valors però també en un model de negoci m’agrada moltíssim», va dir.
Un preu assequible per al consumidor pagant un preu digne al productor
Els projectes de supermercats cooperatius de Manresa i Barcelona neixen a partir de la preocupació per la qualitat, el preu i l’impacte i la procedència del que mengem, en la línia de la sobirania alimentària, i per l’aposta per una forma de consum avançada i transformadora que beneficiï a les persones i no als accionistes de les grans empreses distribuïdores. Això, en tota la cadena de valor alimentària, des del productor, a qui se li ha de pagar un preu digne, fins al consumidor o les persones que treballen en el supermercat.
Els dos projectes han estat possible també gràcies al suport de les administracions públiques. En concret han estat escollits per formar part del programa de Projectes Singulars del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat. En el cas de Barcelona també ha rebut ajuts de l’Ajuntament de Barcelona i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
